Aquests darrers dies hem vist com la Generalitat ha aprovat el seu Pressupost després de 3 anys amb els números prorrogats. A l’altra cara de la moneda, veiem com el Govern d’Espanya no pot tenir un nou Pressupost des de fa tres anys. La diferència entre una realitat i l’altra és tenir una majoria constructiva per a tirar-lo endavant o tenir una majoria de bloqueig. Aquest és un debat que potser queda lluny de l’atenció mediàtica perquè parlar de números és menys atractiu que parlar d’altres coses però els números són el pal de paller per després actuar. I aquestes dues realitats em porten a fer una reflexió i a comparar-les amb el que hem aconseguit a Igualada.
El Pressupost és l’eina clau per a poder donar el servei que toca a la ciutadania. Això vol dir serveis públics i polítiques que beneficien els ciutadans i ciutadanes. En un moment desafecció política, bloquejar un Pressupost implica bloquejar els serveis públics, implica una afectació negativa a la ciutadania i, evidentment, comporta un allunyament de la política dels problemes reals de la gent.
El debat polític ha de ser viu, confrontar, discutir però això no treu que entre bloqueig i solucions, la política ha de servir per donar solucions. Perquè entre eleccions i eleccions cal que posem de relleu les diferències, les debatem i confrontem però hi ha d’haver espai per acordar el que hauria de ser, a tot arreu, el mínim comú denominador dels partits que representem la ciutadania: una administració ha de tenir Pressupost.
Davant aquest panorama, a Igualada què? Doncs a Igualada podíem escollir entre tenir una situació com la de Catalunya o com la del conjunt de l’Estat. Pressupost o bloqueig. I hem optat, sempre, per evitar el bloqueig, que vol dir el bloqueig dels serveis essencials que presta l’Ajuntament. Tots volem un ajuntament que funcioni, que tingui estabilitat interna i que tingui els recursos actualitzats per a finançar els serveis i equipaments públics que cada dia necessiten tants ciutadans i ciutadanes.
Si això ens uneix a tots, on hi ha la diferència? La diferència la tenim en les prioritats que el govern marca i aquelles que marquem des de l’oposició. És a dir, el model de ciutat. I és aquí on hem treballat sempre. En ser útils, incidir i condicionar el Pressupost tot fent valer els nostres vots, regidors i el nostre programa per a introduir mesures que formen part del nostre model de ciutat.
Amb aquesta actitud hem aconseguit diferents prioritats que el govern de Junts no contemplava i que s’han impulsat perquè hem fet no només que Igualada tingui un Pressupost, sinó que tingui un Pressupost condicionat per nosaltres. Varis exemples d’allò que hem impulsat a través dels acords de Pressupost i que són elements que beneficien directament a molts igualadins igualadines: els pisos de lloguer assequible del carrer de Sant Carles que han estat els únics impulsat per l’Ajuntament durant els 16 anys de govern de Junts, la futura escola bressol que tindrà l’escola Gabriel Castellà, el camp de gespa de Fàtima, el Pla d’Usos Comercials per omplir els locals buits del centre, els iBons Joves per a promoure les compres al comerç local entre els joves, la Unitat de Neteja Barris a Fons que començarà a funcionar al setembre, les bonificacions de l’IBI per les famílies que instal·lin plaques fotovoltaiques a casa seva, el pla per a sancionar els pisos buits en mans de grans tenidors, el programa Lecxtic de comprensió lectora pels alumnes amb més dificultats o la creació de l’Escola Bressol el Rusc, entre d’altres. Si hem aconseguit tot això des de l’oposició, imagineu el munt de coses que aconseguirem impulsar per la nostra ciutat si l’any que ve guanyem i governem.
Estem a punt d’encarar l’últim curs del mandat abans de les eleccions municipals i podem fer aquest llistat de tot el què hem aconseguit perquè hem actuat amb responsabilitat, seriositat i rigorositat. Malgrat tenir un govern en minoria i malgrat la impossibilitat de fer un govern alternatiu pels vetos que es van posar sobre el nostre partit a les darreres eleccions municipals, això no ha estat motiu de bloqueig perquè hem posat Igualada primer, Igualada davant i Igualada com a prioritat. I amb aquests principis Igualada ha tingut, cada any, un Pressupost actualitzat.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada