Estem en un moment de fort descrèdit de la política, de molta polarització i en el qual cada matí ens llevem amb algun exabrupte d’algun dirigent d’alguna potència d’aquest món incert on vivim. És un moment en el qual, davant la desconfiança general, més que mai, cal demostrar que la política, la bona política, és necessària per transformar la realitat per avançar. Un moment en el qual els acords han de ser possibles, les idees han de ser el centre del debat i la mirada llarga ha de ser la protagonista.
Faig aquesta reflexió després d’un estiu ple de notícies desesperençadores i de visitar l’exposició que podeu veure fins el 15 de setembre a la Biblioteca Central d’Igualada dedicada a l’exalcalde d’Igualada Joan Serra i Constansó. Va exercir el càrrec molt poc temps, del 1904 al 1905, però en només un any i escaig va tenir temps de demostrar que la política és l’eina que tenim en democràcia per a transformar la realitat. Un alcalde que també va ser periodista, ateneista i empresari i que en aquest curt període al capdavant de l’Ajuntament va tenir temps d’afrontar grans temes de la Igualada d’inicis del segle XX: la xarxa de clavegueram, la construcció d’un escorxador municipal i l’impuls del mercat de “la Pajarera”, entre d’altres.
Quina seria la política transformadora avui a Igualada? Pel nostre grup, n’hi ha tres dividides en tres àmbits territorials: Igualada endins, transformar el barri del Rec amb l’actualització del Pla Urbanístic; a la Conca d’Òdena, treballar per ser una ciutat única; i mirant enfora, el tren gran fins a Barcelona. Són els tres grans reptes que tenim com a ciutat per guanyar el futur.
L’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) data de l’any 1986. Per tant, l’any que ve farà 40 anys que Igualada no actualitza la gran eina que té per planificar la ciutat i afrontar la transformació del barri del Rec. Omplir de vida un barri que és una tercera part d’Igualada i que encomanaria de nova energia tota la ciutat. Però un nou Pla Urbanístic també vol dir afrontar el problema de l’habitatge, la igualtat entre barris, la distribució dels equipaments i serveis a la ciutat o la creació de noves places i parcs.
El segon punt és claríssim. Cal caminar cap a una major col·laboració dels municipis de la Conca d’Òdena fins a poder-nos plantejar ser una ciutat única. Seríem la ciutat més important al centre de Catalunya amb el munt d’avantatges, no només econòmics per les transferències de l’Estat que guanyaríem, sinó per una economia d’escala que ens faria guanyar oportunitats i generar una forta capacitat d’atracció com a capital de l’interior de país entre Barcelona i Lleida.
El tercer àmbit és la connexió tan anhelada en tren amb Barcelona. Necessitem el tren gran per ser més competitius i millorar la vida de la gent i és el moment de continuar-lo defensant, més que mai. Un tren gran de passatgers i mercaderies que ha de formar part de l’Eix Transversal Ferroviari que la Generalitat ha inclòs al nou Pla d’Infraestructures i que, a més de connectar-nos amb Barcelona també preveu fer-ho amb Lleida.
Aquesta política d’impuls que resumim amb “Rec, Conca, tren” contrasta de manera absoluta amb la que practica Junts després de 14 anys governant la nostra ciutat. En tot allò que vol dir preparar la ciutat per al futur, posar-la al dia, actualitzar les eines de planificació que té l’Ajuntament, Junts sempre es posa de perfil. I qui dia passa, any empeny. Quan al Ple de l’Ajuntament es parla del Rec, de la Conca o del tren és perquè ho treiem els grups de l’oposició. El que veiem és que per al govern tot gira al voltant del Parc Central i de les ocurrències vistoses però poc útils per fer avançar Igualada com, per exemple, fer i desfer desenes de jardins i parteres de la ciutat.
Acabo amb una cita de Joan Serra i Constansó del seu meravellós llibre Mig segle de vida igualadina, publicat al 1924. Cent anys després, són unes paraules que encara ens conviden a reflexionar: “L’ànima del poble igualadí era progressiva, inquieta, desitjosa de viure però estava divorciada per complet dels elements que dirigien la vida d’Igualada i que, amb ben escasses excepcions, eren ignorants, rutinaris, orgullosos i més amics de l’estàtica que de la dinàmica”.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada