Aquesta és la resposta que va donar-me l’alcalde Marc Castells després de la meva intervenció al Ple de l’Ajuntament demanant-li l’actualització del Pla d’Ordenació Urbanística d’Igualada, que data del 1986: “Ningú em demana un POUM”. Acte seguit li vaig respondre que probablement cap ciutadà o ciutadana se li adreci demanant-li un POUM però sí que molts ciutadans i ciutadanes demanen més habitatge, més equipaments, més serveis, un Rec transformat i més places i parcs. Doncs tot això és el POUM. El POUM no són quatre ratlles en un mapa, és un document que té conseqüències directes en el dia a dia d’Igualada i la seva gent.
En una ciutat amb el terme municipal petit i esgotat, la transformació que necessitem és de portes endins. En seleccionar quines peces toquem, canviem d’ús o reconvertim perquè donin un nou dinamisme a la nostra ciutat. I el gran exemple és el barri del Rec. Tenir una tercera part de la nostra ciutat sense transformar, sense vida, fa evident les oportunitats que estem perdent cada dia. El POUM és l’oportunitat per actualitzar-se i resoldre les necessitats de la Igualada del present i del futur. O algú creu de veritat que la Igualada del segle XXI la podem seguir construint amb un document de fa 38 anys?
Quan passejo per Igualada em faig preguntes que dins el POUM tindrien una resposta. Us les llisto: resolem la manca d’habitatge que té Igualada? Actuem a la Soledat perquè deixi de ser un carrer apagat? Renovem la plaça de Montserrat perquè sigui un gran pulmó verd al servei del barri? Transformem el Rec i obrim Igualada al riu? Fem que el parc de Valldaura de Fàtima arribi fins a tocar del Torrent de l’Espelt omplint d’espais per la gent el solar que hi ha ara al costat de la residència Pare Vilaseca i el Viu B2? Dotem d’una escola bressol els barris del Sant Crist i Montserrat? Convertim la plaça de la Sardana en una verdadera nova plaça pel barri del Poble Sec? És normal que encara hi hagi carrers de terra i sense clavegueram com passa al Molí Nou? Integrem millor el barri de les Comes a la resta de trama urbana? Allarguem el passeig Verdaguer fins a Vilanova amb el tren soterrat? Afrontem l’ampliació dels equipaments esportius d’Igualada que necessiten els clubs? Renovem el passeig Verdaguer? Eliminem la tanca del Museu i fem néixer una gran plaça que vagi del Somiatruites a l’Adoberia Bella? Espongem el barri de la indústria i generem nou espai públic en aquest barri que va de Santa Caterina a l’avinguda Balmes i del Parc de l’Estació a la Rambla Nova? Donem un nou ús als espais buits i foscos de la ciutat com Correus, la Cotonera, l’antiga Carlomagno, CCOO, l’antic Abanderado o Cal Carner? Ubiquem el futur Auditori d’Igualada a l’Escorxador? Tot això és el POUM.
Sempre he pensat que estar en política vol dir fer actes de generositat. I en política, no hi ha millor generositat que plantar la llavor de projectes que tu no veuràs fets realitat però que sí que veuran fets realitat les properes generacions. Allò tan popular de “no pensar en les properes eleccions, sinó que pensar en les properes generacions”. Projectes que potser et fan perdre unes eleccions perquè en el seu moment poden ser incompresos o incòmodes però que fan que qui guanyi sigui la ciutat. Això mateix és el que va passar amb l’últim intent d’actualitzar la planificació urbanística d’Igualada però malgrat els riscos, el PSC va afrontar el debat i es va atrevir a intentar planificar la ciutat per les properes generacions.
De veritat, em faig creus de com un alcalde i un govern pot tenir tant poca ambició per Igualada i tan poques ganes de que la ciutat avanci acceptant com a eina vàlida un document del 1986. Nosaltres ho continuem reclamant i plasmant al model de ciutat que a les eleccions de cada quatre anys posem a disposició de la ciutadania per fer avançar Igualada. El POUM és el gran element de planificació que té una ciutat, el gran instrument que té un Ajuntament per generar oportunitats. I és molt més que un instrument planificador, és un instrument equilibrador, és el gran instrument per frenar desigualtats, per dotar la ciutat d’habitatge, d’equipaments, de places i carrers de qualitat, de serveis, i en definitiva, per dotar la ciutat d’una eina útil pel demà. Així que continuo llençant la pregunta: Per què l’alcalde no renova el POUM? Per por a perdre unes eleccions? Potser el govern de Junts no perdrà unes eleccions, però qui ja està perdent és Igualada.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada