Volem un barri del Rec que només tingui vida quatre dies a l’any o un barri del Rec que tingui vida tot l’any? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer i respondre els ciutadans i ciutadanes d’Igualada. Evidentment, és una pregunta que no es fan ni es responen totes les persones de fora de la nostra ciutat que ens visiten durant aquesta setmana atretes pels descomptes i per un barri que, artificialment, veuen ple de vida.
Acompanyo aquesta pregunta d’una afirmació: l’obertura al mar que va fer la Barcelona olímpica és, a Igualada, l’obertura al sud. Plantegeu-vos, per un moment, quin munt d’oportunitats hagués perdut Barcelona si no hagués tingut un govern atrevit i amb visió de futur que hagués impulsat l’obertura al mar i que aquest fet encomanés una nova energia a tota la ciutat, des de la ronda litoral fins a la ronda de dalt, tot fent respirar la Barceloneta, veient néixer un nou barri a la Vila Olímpica i posant les bases de la reconversió del barri industrial del Poble Nou.
Traslladeu tot això a Igualada. El punt de partida és el mateix: vivim d’esquena al riu com Barcelona vivia d’esquena al mar, tenim un barri amb grans buits urbanístics com Barcelona tenia a tot el seu litoral i tenim una ciutat amb un terme municipal esgotat que només pot transformar-se de portes endins donant nous usos allò que ja tenim, tal i com passava també a Barcelona. Què no tenim? A Igualada no tenim un govern amb la capacitat ni les ganes de fer-ho.
La paràlisi urbanística i transformadora d’Igualada fa que vivim amb una tercera part de la nostra ciutat desaprofitada i sense projecte de futur. En una ciutat de només 8 quilòmetres quadrats, una tercera part és molt espai. I tenir-la sense ús i sense projecte és gravíssim perquè es perden oportunitats pel present i, sobretot, pel futur. Quin munt d’oportunitats guanyaríem si al Rec hi hagués vivenda, comerç, tallers creatius, empreses, indústria, bars, restaurants,... en definitiva: quin munt d’oportunitats guanyaríem si al Rec hi hagués ciutat?
Sempre he pensat que estar en política vol dir fer actes de generositat. I en política, no hi ha millor generositat que plantar la llavor de projectes que tu no veuràs fets realitat però que sí que veuran fets realitat les properes generacions. Allò tan popular de “no pensar en les properes eleccions, sinó que pensar en les properes generacions”. Projectes que potser et fan perdre unes eleccions perquè en el seu moment poden ser incompresos o incòmodes però que fan que qui guanyi sigui la ciutat. Això mateix és el que va passar amb l’últim intent d’actualitzar la planificació urbanística d’Igualada.
El govern de Junts parla de fer un pla urbanístic parcial només pel Rec, tot i que fa 12 anys que no ha fet res per impulsar-lo. Des del PSC tenim clar que aquesta no és la solució. Fer això seria fer un pedaç. La solució és obrir el debat del POUM i actualitzar el planejament urbanístic d’Igualada que, no oblidem, està més que caducat perquè data del 1986 i és una eina invàlida per planificar la Igualada del segle XXI. El que passi al Rec afectarà la resta de la ciutat i el que passi a la resta de la ciutat afectarà el Rec. Cal aquesta visió de conjunt i l’única eina amb la qual es pot fer és el POUM. Fins i tot, afegint-hi una visió de Conca d’Òdena perquè mirat des del cel el Rec és, en realitat, el centre neuràlgic de la Conca.
Si passegeu pel Rec aquests dies, penseu en tot això. Penseu en que esteu passejant per la Barcelona preolímpica i que hi ha un govern que nega la transformació que tothom sap que seria un èxit. Això és el que passa a Igualada i per això nosaltres ho continuem reclamant i plasmant al model de ciutat que a les eleccions de cada quatre anys posem a disposició de la ciutadania per fer avançar Igualada. I sabent que el futur, dit amb tota la humilitat però amb ple convenciment, ens donarà la raó.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada