Hem obert el 2026, l’any en el qual el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Igualada (POUM) arriba als 40 anys sense haver-se renovat. És una mostra de la nul·la capacitat del govern de Junts per planificar la ciutat més enllà de decidir quants arbres plantarà al Parc Central i quantes torretes col·locarà a la plaça de l’Ajuntament. També mostra la covardia que té per obrir debats de fons a la nostra ciutat, potser per no trepitjar certs interessos o pel temor a perdre unes eleccions.
Sigui la raó que sigui, el cert és que la gran eina que té l’Ajuntament per portar la ciutat al futur segueix intocable des de l’any 1986. Si ens comparem amb les nostres ciutats veïnes veurem com Igualada, malauradament, som l’única ciutat que té una planificació urbanística del segle passat i no del segle XXI. La nostra planificació prèvia a la caiguda del mur de Berlín, als Jocs Olímpics de Barcelona o a l’entrada a l’euro. Això no només és el passat, sinó que, en aquest món tant ràpid en el qual vivim, és gairebé la prehistòria. Vilafranca té un POUM del 2004, Manresa del 2017, Vic del 2019 i Vilanova i la Geltrú del 2001 i ja l’està actualitzant. L’única capital del nostre entorn amb un POUM del segle passat som nosaltres.
I per què Igualada necessita actualitzar el POUM? Igualada som una ciutat de 8 quilòmetres quadrats, tots construïts i consolidats, per tant, l’urbanisme encara pren més força que en altres municipis perquè per generar noves oportunitats o resoldre grans problemes com el de l’habitatge, només tenim l’opció de regenerar la ciutat ja construïda tot creant nova ciutat dins la mateixa ciutat. I això com es fa? Doncs canviant els usos que tenen espais avui buits i obsolets com, per exemple, els antics espais industrials que amb la planificació actual no poden convertir-se en habitatge.
El barri del Rec és el gran exemple però també hi ha grans finques sense ús com l’antiga Cal Carner, l’antiga Carlomagno o diferents parcel·les al barri de la Indústria als carrers Artés o Roca, per posar alguns exemples. Fer planificació urbanística no és una fórmula nova, és la fórmula que altres ciutat han aplicat amb èxit i que el govern de Marc Castells nega a Igualada. La gran transformació de Bilbao es va fer a partir de donar nous usos a antics espais industrials tot fent un pla urbanístic, i el mateix va passar a Barcelona amb la reconversió de l’antic barri industrial del Poble Nou o amb l’obertura al mar. En tots els casos, la planificació urbanística var ser l’eina per crear oportunitats.
És incomprensible com el govern de Junts es nega a fer servir aquesta eina i a no vetllar per l’interès general. El POUM no són quatre ratlles sobre un mapa, sinó que vol dir parlar d’habitatge, d’equipaments, de places i carrers, vol dir parlar del barri del Rec i vol dir de com tornar a la vida zones fosques i buides de la ciutat. És l’oportunitat per actualitzar-se, per debatre què volem ser i fer-ho. I és molt més que un instrument planificador, és un instrument equilibrador, el gran instrument per frenar desigualtats, per dotar la ciutat d’habitatge, d’equipaments, d’espai públic de qualitat, de serveis i, en definitiva, per dotar la ciutat d’una eina útil pel demà.
Sempre he pensat que estar en política vol dir fer actes de generositat. I en política, no hi ha millor generositat que plantar la llavor de projectes que tu no veuràs fets realitat però que sí que veuran fets realitat les properes generacions. Allò tan popular de “no pensar en les properes eleccions, sinó que pensar en les properes generacions”. I la planificació urbanística és ben bé això.
Per aquells que estimem Igualada i ens preocupa i ocupa el futur de la nostra ciutat, 40 anys sense actualitzar el POUM és un aniversari trist. El pitjor aniversari que pot tenir Igualada. Perquè és un aniversari que ens recorda com mentre altres ciutats canvien i evolucionen, l’immobilisme de Junts ens fa perdre oportunitats que podríem estar aprofitant. La primera i la més urgent, la de l’habitatge.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada