Aquesta setmana s’han complert 30 anys de la inauguració de la remodelació del Teatre Municipal l’Ateneu. Va ser el 24 de febrer del 1995 quan es va recuperar aquest espai que ha estat i és un equipament cultural imprescindible per Igualada. Amb una clara mirada i vocació per potenciar la cultura de la nostra ciutat, el govern de progrés de l’Ajuntament d’aleshores, amb l’alcalde Jordi Aymamí i el regidor de Cultura Xavier Badia, van impulsar la recuperació del teatre.
És evident que en 30 anys la cultura d’Igualada, per sort, ha crescut, s’ha multiplicat i tenim desenes d’entitats que la fan possible. En part, segur, gràcies a que disposen d’un equipament com l’Ateneu. Per tant, 30 anys després i amb un Teatre Municipal absolutament saturat, ens preguntem: cal fer un nou salt endavant com Igualada va fer aleshores? La resposta és que sí. I pel grup socialista aquest pas endavant vol dir fer de l’Escorxador, definitivament, el gran equipament cultural d’Igualada.
L’Escorxador és un projecte que el govern de Junts va aturar inexplicablement fa gairebé 14 anys però és necessari recuperar-lo. Ens sembla una absoluta deixadesa tenir aquest edifici històric de la nostra ciutat tancat i barrat. Volem que esdevingui el gran espai de consum i creació cultural, una gran Fàbrica de les Arts. Això què vol dir? Vol dir que agrupi les escoles municipals de música, teatre i art, que ofereixi espais a les entitats, creatius i companyies de la nostra ciutat i que el seu pati es converteixi en uns jardins oberts al públic que fossin un gran espai verd en un barri que no en té i acollissin activitats culturals.
I l’auditori? El PSC apostem per fer-lo en aquest emplaçament i no en un altre: connectat a la ciutat, integrat a la trama urbana i de fàcil accés. Darrere l’Escorxador hi ha un gran solar buit i en desús on fa 14 anys ja es va planificar la construcció de l’auditori i que, com a detall, incorporava un balcó-mirador encarat a la Tossa i a tot l’oest d’Igualada. Un projecte absolutament vigent i útil.
La Fàbrica de les Arts a l’Escorxador no només vol dir donar un ús a un edifici que forma part del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat, sinó també donar una nova centralitat a tot el seu entorn, ara un barri apagat. És una oportunitat per portar activitat allà on no n’hi ha, eixamplar el centre i fer-ho en sintonia amb la resta d’equipaments culturals. Agafeu el mapa i veureu com l’Escorxador connecta, en línia recta a través del carrer de vianants de l’Aurora, amb la Biblioteca Central i el Teatre de l’Aurora i, tot seguint recte, amb el Teatre Municipal l’Ateneu. Per tant, podríem conformar un eix cultural que ben planificat i coordinat permetria establir unes sinèrgies que multiplicarien els resultats de l’activitat cultural de la nostra ciutat.
La política de mirada llarga és aquella que, a través de l’execució de projectes concrets, impulsa grans transformacions i l’Escorxador ho té tot per ser un projecte transformador per la Igualada del segle XXI. Oi que seria impensable imaginar la cultura d’Igualada sense el Teatre Municipal l’Ateneu? Demanem tenir la mateixa gosadia que van tenir els governants de fa 30 anys que van obrir les portes d’un equipament que s’ha fet imprescindible. La cultura és l’aliment de l’ànima i nosaltres volem que aquest aliment tingui una gran cuina: la Fàbrica de les Arts a l’Escorxador.
Jordi Cuadras
Cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada